Abans de demanar-lo: el que heu de tenir clar
- El problema, en una frase. Què us fa perdre hores o diners avui, i què voldríeu que passés.
- Com es fa ara. Qui hi intervé, amb quins programes i amb quins fulls de càlcul.
- El que no ha de canviar. L’ERP, el programa de facturació o la manera de treballar del magatzem.
- Qui el farà servir. Tres persones de l’oficina, tots els comercials o també els vostres clients.
- Les dades que ja teniu. On són, de quants anys i si algú se les creu.
- Si hi ha una data que mana. Una campanya, un canvi de norma o un programa vell que deixarà de funcionar.
No cal cap document de requisits. Amb això, en una conversa de mitja hora un proveïdor ja us pot dir si ho veu clar o si abans s’ho ha de mirar amb més calma.
Què ha de portar un pressupost
- L’abast, per funcionalitat. Què farà el programa, peça per peça, escrit de manera que ho entengui qui l’ha de fer servir.
- El preu de cada peça i el total. I si és per hores, quantes n’hi ha i què passa quan s’acaben.
- El que queda fora. És la part que estalvia més discussions: si no hi és, cadascú s’imagina una cosa diferent.
- El termini i les entregues. Quan veureu la primera cosa funcionant i cada quan n’hi haurà una de nova.
- El que heu de posar vosaltres. Els accessos, les dades, el contingut i una persona que provi cada entrega.
- Com es paga. Quina part per avançat, quina a cada entrega i fins quan val el pressupost.
- El dia després. L’allotjament, el manteniment i els canvis: què costen cada mes i si hi ha permanència.
- De qui és. El codi, el domini i els comptes, i on es guardaran les dades.
Si el pressupost acceptat ha de fer de contracte, llegiu-lo com un contracte. No som advocats: davant d’un dubte legal, feu-lo revisar.
Com comparar dos pressupostos que no s’assemblen
- Poseu-los de costat per funcionalitat, no pel total. Feu una llista amb tot el que surt en algun dels dos i marqueu qui ho inclou.
- Mireu què deixa fora cadascun. Portar les dades velles, les connexions amb altres programes i la formació són el que falta més sovint.
- Mireu qui carrega el risc. Amb un preu tancat, si la feina s’allarga és cosa del proveïdor; amb unes hores estimades, és cosa vostra.
- Sumeu-hi el que es paga cada mes. Compareu el que haureu pagat al cap d’uns anys, no només el dia de l’entrega.
- Pregunteu què passa si un dia ho deixeu. Si el codi és vostre, podeu continuar amb un altre proveïdor; si no, torneu a començar.
Si després de tot això un dels dos continua sent molt més barat, pregunteu-ne el motiu. De vegades n’hi ha un de bo; d’altres, és que no s’ha entès la feina.
Quan un pressupost no es pot fer de seguida
Hi ha feines que no es poden pressupostar bé amb una sola conversa: quan hi ha més d’un sistema pel mig, quan ningú no sap del cert com es fa ara el procés, o quan el que es demana és posar ordre i no una eina concreta.
En aquests casos, un proveïdor seriós us proposarà un pas previ: un prototip per comprovar que ha entès el problema, o un estudi que acabi en un pla per fases, amb un preu per a cada fase. Un preu tancat fet a cegues acaba malament per a algú: o el proveïdor s’hi enganxa els dits i retalla, o el posa prou alt per cobrir-se.
Senyals d’alerta en un pressupost
- Una sola línia amb un total, sense dir què hi entra.
- Hores estimades sense un màxim.
- Ni una paraula del que es paga després de l’entrega.
- No diu de qui és el codi.
- Arriba el mateix dia, sense que ningú us hagi preguntat com treballeu.