Quan és obligatori
Segons el text vigent avui, el Reial decret llei 15/2025 va ajornar l’obligació per segona vegada: els contribuents de l’Impost sobre Societats han de tenir el sistema adaptat abans de l’1 de gener de 2027, i la resta (autònoms en l’IRPF, entitats en atribució de rendes i no residents amb establiment permanent) abans de l’1 de juliol de 2027. El primer ajornament el va fer el Reial decret 254/2025.
El 5 d’octubre de 2026, el Ministeri d’Hisenda va anunciar que l’ajornarà fins a l’octubre del 2028, perquè coincideixi amb l’obligació de la factura electrònica per a les empreses que facturen fins a 8 milions d’euros l’any. A 19 d’octubre de 2026 aquest canvi encara no és al BOE: fins que no s’hi publiqui, les dates que valen són les del 2027.
Els ajornaments només han mogut el termini: els requisits tècnics són els mateixos. Hisenda sí que ha anunciat que, més endavant, en revisarà l’àmbit i alguns aspectes tècnics per encaixar-los amb les noves obligacions europees, i que les garanties d’integritat, conservació i traçabilitat es mantindran.
Els programes de facturació que es venen havien d’estar adaptats des del 29 de juliol de 2025, nou mesos després de l’entrada en vigor de l’Ordre HAC/1177/2024.
Qui n’està fora
- Qui porta els llibres registre de l’IVA pel Subministrament Immediat d’Informació (SII), per obligació o perquè ho ha triat.
- Qui tributa per la normativa foral del País Basc o de Navarra en la imposició directa. Al País Basc hi ha el TicketBAI, que a Bizkaia forma part del Batuz.
- Qui no fa servir cap programa per facturar: el reglament és per als sistemes informàtics, no per a les factures fetes a mà.
- Les entitats exemptes de l’Impost sobre Societats de l’article 9.1 de la llei i algunes operacions concretes que enumera l’article 4 del reglament.
Les dues modalitats
VERI*FACTU: el programa envia cada registre de facturació a l’Agència Tributària en el moment d’emetre la factura. N’hi ha prou que en calculi l’empremta (el hash) i l’encadeni amb l’anterior: no cal signar els registres ni portar un registre d’esdeveniments. La factura porta un codi QR i la frase «VERI*FACTU» o «Factura verificable en la sede electrónica de la AEAT».
NO VERI*FACTU: el programa no envia els registres en aquell moment, però a canvi els ha de signar electrònicament, ha de portar un registre d’esdeveniments i els ha de conservar de manera que no es puguin alterar. La factura també porta el codi QR.
Qui tria VERI*FACTU s’hi queda fins al 31 de desembre d’aquell any.
Què ha de fer un programa que emet factures
- Generar un registre de cada factura en el moment d’emetre-la, o just abans, i un altre quan se n’anul·la una.
- Encadenar cada registre amb l’anterior amb una empremta, perquè se’n pugui seguir el rastre del primer a l’últim.
- Garantir la integritat, la conservació, l’accessibilitat, la llegibilitat, la traçabilitat i la inalterabilitat dels registres.
- Posar a la factura el codi QR que permet comprovar-la.
- Poder enviar els registres a l’Agència Tributària i, en la modalitat NO VERI*FACTU, signar-los i portar el registre d’esdeveniments.
- Portar la declaració responsable del productor, visible dins del programa, a cada versió.
Qui signa la declaració responsable
La signa el productor del sistema: la persona o l’empresa que el fabrica o el desenvolupa (article 13 del reglament). És una autocertificació, sense cap certificació externa ni cap registre previ. Ha de ser per escrit, visible dins del programa a cada versió i a disposició del client quan l’adquireix. L’Ordre HAC/1177/2024 en fixa el contingut: el nom i la versió del sistema, qui el produeix, si funciona només en la modalitat VERI*FACTU, i la data i el lloc.
Per a les ampliacions i els desenvolupaments a mida, l’Agència Tributària diu que, si els fa l’empresa amb el seu personal o amb personal contractat que en depèn, la productora és ella; si els encarrega com a producte a una altra empresa, és aquesta altra qui els ha de certificar. Convé deixar-ho escrit a la proposta.
Les sancions són per a tots dos: l’article 201 bis de la Llei general tributària en preveu per a qui produeix o comercialitza un sistema que no compleix i per a qui en té un que no està certificat o que està alterat.
Dos camins per a un software a mida
Si el vostre software a mida emet factures, és un sistema de facturació. Hi ha dos camins:
- Que el programa a mida faci les factures i compleixi el reglament: els registres, l’encadenament, el QR, l’enviament o la signatura, i la declaració responsable de qui el produeix.
- Que el programa a mida no faci factures: prepara les dades (el client, les línies, els imports) i les passa per API a un programa de facturació ja adaptat, que és qui emet la factura i en porta el registre. Holded, a3factura, a3ERP, Sage 50 i Sage 200, per exemple, diuen a la seva web que estan adaptats i hi tenen la declaració responsable o la indiquen dins del programa.
Per a moltes pimes, el segon camí és el més senzill: el programa de facturació ja porta el compliment, i el software a mida fa la feina que és només vostra.
Com decidir-ho
- Si ja teniu un programa de facturació adaptat i la gestoria hi treballa, connecteu-hi el software a mida en lloc de fer-ne un altre.
- Si les factures surten soles d’un procés (quotes mensuals, comandes, reserves), comproveu que el programa de facturació tingui una API que aguanti aquest volum.
- Si la facturació és el cor del producte i cap programa no la fa com la necessiteu, el software a mida la pot fer, però llavors ha de complir el reglament sencer i algú ha de signar la declaració responsable de cada versió.
- Si dubteu de la modalitat, VERI*FACTU demana menys requisits al programa a canvi d’enviar cada registre en el moment.